Papparsali – Pilsar: quatre hores a peu per descobrir la Vall

Avui el Pau s’ha despertat il·lusionat perquè ahir vam decidir fer una excursió de tot el dia. La idea de descobrir la vall el tenia intrigat.. em preguntava, que hi ha allà a baix?, quins animals veurem?. Jo li responia que ja ho descobriríem, que primer passaríem un petit poblat envoltat de camps, més avall trobaríem un petit temple hindú, després ens endinsaríem a una pineda on probablement veuríem monos i seguint un corriol arribaríem al riu que ens duria fins a Pilsar. 

I així ha estat! Hem emprès el camí a quarts de 10, amb pas ferm i sense perdre detall del que ens envoltava. La gent al camp és molt educada, -namaste!- et saluden amb un somriure i s’aturen per tocar la cara del Pau. Alguns xapurregen l’anglès i dirigint-se al Pau li demanen What’s your name baby?. El Pau en comença a estar una mica cansat, però per educació respon amb una veu tímida el seu nom. 

Grey-headed Woodpeacker, Picus canus

Al arribar a la pineda la sorpresa ha estat nostra quan de sobte ha passat volant davant nostre un ocell molt bonic amb la cua molt llarga (urraca piquiroja, Urocissa erythrorhyncha), i immediatament després un picasoques s’ha posat al pi que teniem al davant. Tots dos ens hem emocionat i hem alentit el pas. Pocs minuts després hem arribat a una clariana i hem pogut veure un falcó (Falco tinnunculus) que planejava damunt nostre. La visió d’aquests ocells ha fet que el Pau digués amb un gran somriure, -papa, avui és el dia dels animals!- i si, així ha estat… ¡ de sobte una familia de monos macaco ha aparegut davant nostre i han fugit cap amunt, aturant-se els adults a pocs metres per observar-nos mentre els petits jugaven, ‘a lluites’ segons el pau. 

Macaca mulatta

En arribar a la Vall, el Pau ha vist com en juntar-se dos rius el riu s’enxampla i hi baixa més aigua. I no ha pogut evitar fer un bany, malgrat la temperatura gelada de l’aigua. Una granota amb els ulls fora de l’aigua semblava que ens observava. Un ramat de vaques i cabretes s’ha apropat a menjar l’herba fresca de la vora del riu, mentre nosaltres menjavem l’arros i l’ou dur que haviem preparat al matí. La resta del trajecte ha prosseguit plàcidament amb la visió de les camperoles que segaven l’herba.

Després de quatres hores de camí i aventura hem arribat a Pilsar, un petit poblat per on passa una carretera on hem pogut agafar un jeep col·lectiu perquè ens dugués a Papparsali. Mentre tornavem cap a ‘casa’ he pensat que tenia molta sort de poder descobrir amb els ulls del Pau aquest País, diferent de tot el que he vist abans.