Aquest post serà diferent. Breus relats del meu viatge a Angola, dos anys després de la meva darrera missió a l'Àfrica Negra. De Luanda a Namibe, passant per Lubango.
dia 4 a Angola (26-11-2016)
Quatre dies que han passat volant. Vaig arribar a Luanda, una mega urbe on no val la pena parar i afortunadament així va ser. El mateix dia vaig volar cap al Sud a Lubango. Sort que em va venir a rebre l'Alipio, un Angoleny atípic, que em va adoptar per dos dies. 60 anys viscuts entre Angola, Rumania a l'època de Ceausesco, ... i amb molta sensibilitat per l'art. El seu germà és un artista famós (Antonio Ole).
 |
| Alípio Oliveira |
 |
| Antonio Ole (Luanda, 1951) |
De fet és el consultor nacional amb qui haig de treballar i entre feina i conversa, vi portuguès i formatge local vam passar els dos dies... ahir vaig viatjar cap al Sud, a Namibe, gairebé tocant Namíbia. Una ciutat de mar, de pescadors en ple desert... vaig arribar de nit i no he pogut veure res encara... avui tindré el primer contacte amb l'oceà Atlàntic.
 |
| Fenda da Tundavala |
 |
| Serra da Leva |
 |
| Carretera que serpenteja a la Serra da Leva |
dia 8 a Angola (30-11-2016)
Avui primer contacte amb la gent, una comunitat de pastors seminòmades de la ètnia Mucubal. La Fao en el marc d'un projecte, en el qual s'emmarca també la meva missió, està desenvolupant una sèrie de plans de gestió de terres, donat el seu estat de degradació... una de les accions que estan posant en marxa son "escoles de camp", per discutir i plantejar amb la gent de la comunitat estratègies per millorar la gestió de les pastures... avui tocava plantar, en una àrea que van triar per rehabilitar la vegetació, una lleguminosa (Leucocephala sp.) I una espècie de gramínia nadiua, el capim. L'experiència ha estat molt bonica, sota un sol de justícia, junts amb els homes i dones, joves i ancians de la comunitat, fent forats, plantant, agafant aigua de l'únic bassal que hi deu haver en molts km a la rodona, l'únic abeurador natural per cabres, vaques i bous...
Dia 13 a Angola (5-12-2016)
Mai no havia estat en una zona hiper àrida, com és el Sud d'Angola. Aquí hi plou 100 mm l'any, i alguns anys menys. Així que el paisatge dominant és el desert. No és el típic desert de dunes gegants, sino un desert de terra i pedres, amb alguna planta que aconsegueix instal.lar-se, la més emblemàtica la
Welwitschia mirabilis, una de les plantes més rares del món, considerada un fòssil vivent ja que pot viure fins a 2000 anys...
 |
| Welwitschia mirabilis |
 |
| As Rochas (Namibe) |
A Namibe hi ha dos rius, el riu Gíraul i el Bero que a l'època de pluges (aquesta estació) en algun moment baixen amb aigua, i és a les lleres d'aquests dos rius on es veu una mica de verd, els pocs conreus que es veuen enmig d'una vasta zona desèrtica... una de les curiositats son les oliveres plantades a la vora del riu Bero.
 |
| Riu Bero |
 |
| Oasi a les lleres del Gíraul |
Dia 16 a Angola (8-12-2016)
Miro enrera i tant sòls fa dues setmanes i escaig que vaig arribar a Angola...
 |
| Entrevista amb el punt focal del projecte a Bibala (Namibe) |
dues setmanes repartides entre el desert a Namib i l'altiplà on es troba la ciutat de Lubango (capital de la província de Huila), la segona més poblada després de Luanda. Tenir l'oportunitat de fer el trajecte que separa aquestes dues ciutats no té preu... surts de Lubango, ciutat caòtica com solen ser les ciutats africanes, i desseguida estàs al camp, tant sols una carretera que retalla el paisatge. La monotonia del paisatge deforestat es trenca amb la visió d'un kimbo, conjunt de cases on hi sol viure una familia allargada, o la imatge d'un venedor, la majoria dones, ambulant.
 |
| Panoràmica de Lubango |
 |
| Venedores ambulants a Lubango |
 |
| Municipi de Quilengues (Huila) |
 |
| Dones que venen mango a la carretera que va de Quilengues a Lubango |
 |
| Nens jugant (Carretera Quilengues-Lubango) |
 |
| Casa tradicional (Comuna de Quicuco, Quilengues) |
 |
| Dona llaurant (Escola de Camp, Quicuco, Quilengues) |
El paisatge al cap d'uns quilòmetres canvia quan comences a baixar els 1000 m que separa la cinglera escarpada i la vall de Bibala, ja a Namibe. Apartir d'quí comença a canviar el paisatge... comença a aparéixer el bosc de miomb i a mesura que avances la vegetació tupida va deixant pas a la savana arbrada de mopane (
Colophospermum mopane). En aquesta zona hi conviuen les poblacions sedentàries agropastorils i les poblacions nòmades que transiten pel seu territori amb els seus ramats. He tingut sort i ens hem creuat amb uns mucubais que tornen cap a casa, després de mesos, deixant centenars de quilòmetres a la seva esquena.
 |
| Baobab |
 |
| Savana arbrada de Mopane |
 |
| Transhumància |
 |
| Pastor nòmada Mucubai |
 |
| Nen Mucubai |
La carretera avança i el paisatge va canviant, la vegetació cada cop més baixa i espaiada fins arribar a la zona de transició amb el desert. Aquí el color de sòl canvia, els afloraments de roca i la terra sorrenca dibuixen el paisatge, cada cop més erm. De sobte arribes al desert, on et preguntes com hi pot viure algú... un assentament es dibuixa a l'horitzó... un grup de persones amb cubells i galledes esperen que plogui a pocs metres de la carretera. Assegut al costat de l'Alipio, mentres converso amb ell, provo de copsar aquesta estranya realitat amb un click rera l'altre.
 |
| Zona de transició al desert de Namibe |
 |
| Assentaments urbans en ple desert |
 |
| A la cerca d'aigua, o esperant que caigui del cel |
 |
| Foto de família després del Jango organitzat amb pastors Mucubais del municipi de Virei (Namibe) |
