4:00 am Goma -6:00 pm
Goma, i entre mig Rwanda, el Parc Nacional dels Volcans, habitat del Goril·la
de muntanya, on la Diane Fossey va deixar la pell.
Travessar la frontera de
la RDC amb Rwanda, a la Corniche és una tota una revelació. M’havien dit que
Rwanda era la Suïssa Africana, una comparació que se’m feia difícil
d’assimilar, ja que en el nostre imaginari va quedar retingut l’episodi de la
guerra del 1994, el gran genocidi. Doncs només creuar la frontera, deixant Goma
al darrera, entres a Giseny, ciutat turística per a rwandesos rics i estrangers
residents (molts d’ells treballen a Goma). Carrers asfaltats amb enllumenat (a
Goma 20 hores al dia no hi ha electricitat), amb ressorts i hotels de luxe. Un
cartell que anuncia la platja del llac (Kivu beach), una parella de guiris caminen
tranquil·lament...(a Goma no hi veus mai cap muzungu caminant tranquil·lament).
Tan sòls una barrera i ens trobem en les antípodes, un país que ha reviscut,
que ha sabut passar pàgina. Una hora i quart de carretera fins arribar a
Kinigi, punt de trobada del parc. Per fer la mateixa distància al Congo
necessitaries unes quatre hores com a mínim.
He decidit pujar el Volcà Bisoke, 3.711 m, un volcà extint que
pertany a la cadena de
volcans Virunga, el tercer més alt amb un llac al mig del cràter, lake Ngezi. Fantàstiques
vistes en totes les
direccions: el Kalambasi (4512 m), el Mikeno (4437 m), els dos cims més
alts de la cadena de Virunga. Diuen que rodejar el cràter és preciós per gaudir
de les meravelloses vistes, però malauradament no es pot fer perquè el mateix
volcà fa de frontera amb RDC, un país on la pau està encara lluny d’arribar.
 |
| Paisatge rural (Rwanda) |
Des de
Kinigi ens porten al punt on comença el trecking, un camí empedrat s’enfila cap
al peu del Bisoke. Anem passant poblats, rodejats de petits camps de conreu,
fileres de “camellons” conreats ocupen ordenadament tot l’espai disponible. Em
crida l’atenció un gran complex escolar de primària i secundària. El guia ens
comenta que el 5% de les entrades del parc son destinats a projectes educatius.
Els centres escolars que veiem han estat construïts amb els diners del parc. El
95% restant es dedica a la conservació del parc. Arribem al punt de sortida.
Allà ens esperen els portadors, vestits amb un mono de color blau. Els guiris, -jo
també ho soc, però no reprodueixo el patró-, els donen les motxilles. En el meu
grup, l’únic que pujarà el Bisoke, hi ha quatre Australians, que el primer que
fan es fers-se una foto amb els seus portadors. Ja n’he tingut prou, decideixo
no fer el mínim esforç per integrar-me al grup. La resta de grups els portaran
a veure els goril·les (després d’haver pagat 7000$). Comencem a caminar rodejats
de camps amb grans extensions de flors blanques. El guia em comenta que es
tracta d'una planta que s’utilitza per la producció d’un
pesticida biodegradable. La flor de la qual es produeix la piretrina, Tanacetum cinerariifolium, és una planta herbàcia de la
familia de les compostes que s’adapta molt
bé en sòls volcànics. Rwanda va començar a conrear la piretrina l’any 1996 (actualment
el 15% de la piretrina al món ve de Rwanda). En aquesta zona, on pel tipus de
sòls no es pot produir altres conreus per la comercialització, el Pelitre ha estat una alternativa per les poblacions locals.
Les entrades de la venta d’aquesta planta s’inverteix en serveis, llibres, materials escolars, etc. http://www.pyrethrum.com/About_Pyrethrum/Growing_Regions.aspx
 | |||
| Collita de la flor "big daisy" (Tanacetum cinerariifolium) |
 |
| Big daisy |
Al cap
d’uns metres arribem a l’entrada del parc on ens esperen els dos militars que
ens acompanyaran. Per seguretat diuen, per defensar-nos de possibles rebels o
caçadors furtius i/o dels búfals salvatges.
 |
| Els guardes |
Per arribar a la cima del Bisoke
hem de salvar un desnivell 1150m
en 9 km
recorregut. El paisatge és meravellós, vas endinsant-te en el bosc tropical, la
terra volcànica seca, arrels d’arbres arbres gegants que barren el pas.
Envoltat de sorolls només penso que estic en el territori del goril·la de muntanya,
on es va rodar “gorilas en la niebla”. Em separo del grup i avanço al ritme
dels dos militars per no sentir més els australians que no paren de xerrar. Un
dels militars, l’Emmanuel em comenta que es com si estiguessin a casa mirant la
tv. A pas de soldat, arribem al cim en poc més de dues hores. Un cop a dalt,
extenuat de l’esforç, quedo meravellat de tanta bellesa. Entre els núvols es
dibuixa la silueta escarpada del volcà Mikeno.
 |
| Cim del Bisoke amb silueta del Mikeno al fons, entre els núvols |
 |
| El llac Ngezi amb el volcà Kalambisi al fons |
 |
| L'Emmanuel al cim del Bisoke |
 |
| La baixada amb el Kalambisi entre els núvols |
A la baixada tornem a
separar-nos del grup. Si tenim sort podríem creuar-nos amb un grup de
goril·les. A mitja baixada sentim uns crits eixordadors, els goril·les
semblaven a prop. Comencem a córrer mentre en Emmanuel em va dient repetidament
que avui és el dia... –estava tant emocionat com jo- En apropar-nos a la zona on
venien els crits el meu cor ha començat a accelerar-se, tum-tum-tum-tum. Estava
excitat de pensar que els veuríem. De sobte l’Emmanuel s’ha endinsat entre la
vegetació, l’he seguit sense fer cas de les ortigues que travessaven els pantalons,
era com si m’estiguessin clavant milers d’agulles. Però jo no sentia res, només
volia veure’ls. Darrera unes mates hem sentit sorolls, pensàvem que allà
estaven. Però no, potser era un goril·la petit, o potser un altre animal.
Mentre tornàvem cap al camí hem tornat a sentir els crits, però aquesta vegada
venien de lluny. El guia ens comenta que el seu crit es pot sentir des de dos
quilòmetres de distància, malgrat l’espessor de la bosc. Al tornar al camí hem
creuat un grup que fa monitoratge dels goril·les i ens han dit que en aquesta
època de l’any van a les zones de bosc de bambú i que és difícil veure’ls a la
part alta del bosc. Next time, em diu. Mentre baixem cap al punt de sortida,
encara amb la falsa esperança de veure’ls, dins meu em vaig dient, -no els has
vist però els has sentit, i no estaven tant lluny...-
A les 6:00 pm, creuava de
nou la frontera de la RDC. Per pels, ja estaven tancant.
