miércoles, 24 de octubre de 2012

Jim Corbett National Park


Ecco la famiglia al margine el fiume Kosi, prima di iniziare le avventure nella giungla di Mowgli. 

Ci siamo presi un po’ di meritato riposo e  siamo arrivati da due giorni al Jim Corbett National Park, con la voglia di vedere tigri ed elefanti e, come dice Pau, “tutti gli animali che si possano vedere”.
Pronti, attenti e via,con la classica paseggiata in elefante concesa a Pau visto che è il suo sogno ed è difficile spiegare che tu non saresti d’accordo.

Le cinque regole d’oro  per un naturalista al Jim Corbett per mantenere vivo l’entusiasmo sono:
1. non perdere la calma quando alle 4:30 ti inviano con un jeep aperto a -5ºC a fare una coda inesistente, perché tutti ti passeranno davanti visto che sei l’unico straniero che la rispetta, per un’ora e mezza per avere i biglietti d’entrata (dal momento che non funziona la compra on line), pagati cinque volte quello che pagano gli indiani, di cui non c’é né uno interessato come te davvero alla natura!
2. far capire alla tua guida che lui é il massimo se ti riuscirá a far vedere qualche animale, che lo riempirai di elogi e che sarai felice perché tu ci credi davvero....
3. arrivare al punto due dopo aver insitito in prendere cammini secondari e fermarsi molto piú tempo del normale nell’osservare uccelli, ascoltare suoni e godere anche solo dei termitai enormi lungo il cammino!
4. stare sulla jeep quando tutti scendono per la foto nei punti di ritrovo, sottolineando all’autista e alla guida che li aspetterai per circa 5 minuti !
5. essere poetico ad ogni scoperta, anche quando sai che altre cinque jeep replete di studenti potrebbero diffuminare la tua poesia con la loro rumorosa risata!
Se sei capace di focalizzarti sulle cinque regole d’oro dell’esploratore al Corbett...riesci a entusiasmarti delle scoperte!!!
Ecco qua alcune delle immagini di animali fotografati da David e disegnati da Pau.....
Cervo pomellato e scimmia langur nella giungla
Cervo pomellato (Spotted deer, Axis axis)
Scimmia Langur (Semnopithecus entellus)
Elefanti selvaggi
Sciacallo (Canis aureus)
 

Oriental Pied Hornbill (Anthracoceros albirostris) e Oriental Honey-buzzard (Pernis ptilorhyncus)
Cervo sambar (Rusa unicolor)
Scimmia macaco sopra un termitaio
E di tigri e orsi solo abbiamo seguito le orme.... 
Orme orso e tigre


Orme tigre
Orme tigre, orso ed elefante


viernes, 19 de octubre de 2012

La lògica dels nens

La nostra visita a  Binsar, el santuari de la vida salvatge, paraís, diuen, dels ocells, ha estat decebedora ja que en tot el dia només hem vist un ocell, això si, una espècie difícil de veure, un Great Barbet! Mentre tornavem cap el cotxe el  Daniel, un col.lega suïs que viu a la India fa 16 anys, i jo hem comentat, que era estrany no haver vist més animals... El pau que estava escoltant de sobte ha dit... ' estaran a la part baixa perquè és on hi ha el menjar, en els camps.... -' el Daniel i jo ens hem quedat muts, pensant... 'quina lògica que tenen els nens!'

A child said "what is the grass?" fetching it to me with full hands.
How could I answer the child? I do not know what it is any more than he.

(The Book of Nature by Ruskind Bond)



jueves, 18 de octubre de 2012

Les muntanyes del Kumaon Himalaia un lloc ideal per descobrir el món dels ocells

 Uttharakand

Asian Barret Owlet (Glaucidium cuculoides)
Lesser  Whitethroat (Silvia curruca)
 
Black-rumped Flameback (Dinopium bengalese)

Great Barbet (Megalaima virens)


Grey Bruschat (Saxicola ferrea)

Himalayan Bulbul (Pycnonotus leucogenys)
  \









Grey-headed Woodpecker (Picus canus)
 
Little Pied Flycatcher (Ficedula westermanni)

Red-whiskered Bulbul (Pycnonotus jocosus)
 
Russet Sparraw (Passer rutilans)
 








 
Spotted Dove (Streptotelia chinensis)









Streaked Laughingthrush (Garrulax lineatus)


Verditer Flycatcher (Eumyias thalassina)

White Wagtail (Motacilla alba)

White-tailed Nuthatch (Sitta himalayensis)
Red-billed Blue Magpie (Urocissa erythrorhyncha)

Green-backed Tit  (Parus monticola)

Indian Grey Tit (Parus major)
Yellowfish-bellied bush warbler (Cettia acanthizoides)

Delhi

Indian cormoran (Phalacrocorax fuscicollis)




Little egrett (Egretta garzetta)
Common Myna (Acridotheres tristis)

Bihar

Common Hoopoe (Upupa epops)

martes, 16 de octubre de 2012

Indian food



Quan comences a apreciar el menjar indi te n’adones que t’estàs integrant. Una nova cuina amb sabors molt diferents als que estem acostumats comença a semblar-te, no només particular, si no que també exquisita… el nostre periode d’aprenentatge ha estat a Delhi. Passat els primers dies en que no suportes el menjar especiat comences a notar-hi plaer, fins que el teu paladar comença a distingir els diferents sabors, a diferenciar els ingredients malgrat les espècies. Una àmplia gamma de plats a base de panner (formatge fresc de cabra), com son el Palak panner (espinacs), Shahi panner.. ummm!! (salsa de tomàquet cremosa i picant preparada amb ceba i pasta de anacards, amb una mica xili ved i cardamoms amb garam masala), panner butter masala, butter panner, acompanyats amb chapati o roti. Les múltiples formes de cuinar el dal (llenties), la sopa casolana de carn de xai, o els plats humils servits en un menjador popular a Orakhand, un plat combinat de Dahi, dal i paratha.  


martes, 9 de octubre de 2012

Papparsali – Pilsar: quatre hores a peu per descobrir la Vall



Avui el Pau s’ha despertat il·lusionat perquè ahir vam decidir fer una excursió de tot el dia. La idea de descobrir la vall el tenia intrigat.. em preguntava, que hi ha allà a baix?, quins animals veurem?. Jo li responia que ja ho descobriríem, que primer passaríem un petit poblat envoltat de camps, més avall trobaríem un petit temple hindú, després ens endinsaríem a una pineda on probablement veuríem monos i seguint un corriol arribaríem al riu que ens duria fins a Pilsar. 
I així ha estat! Hem emprès el camí a quarts de 10, amb pas ferm i sense perdre detall del que ens envoltava. La gent al camp és molt educada, -namaste!- et saluden amb un somriure i s’aturen per tocar la cara del Pau. Alguns xapurregen l’anglès i dirigint-se al Pau li demanen What’s your name baby?. El Pau en comença a estar una mica cansat, però per educació respon amb una veu tímida el seu nom. 

Grey-headed Woodpeacker, Picus canus
Al arribar a la pineda la sorpresa ha estat nostra quan de sobte ha passat volant davant nostre un ocell molt bonic amb la cua molt llarga (urraca piquiroja, Urocissa erythrorhyncha), i immediatament després un picasoques s’ha posat al pi que teniem al davant. Tots dos ens hem emocionat i hem alentit el pas. Pocs minuts després hem arribat a una clariana i hem pogut veure un falcó (Falco tinnunculus) que planejava damunt nostre. La visió d’aquests ocells ha fet que el Pau digués amb un gran somriure, -papa, avui és el dia dels animals!- i si, així ha estat… ¡ de sobte una familia de monos macaco ha aparegut davant nostre i han fugit cap amunt, aturant-se els adults a pocs metres per observar-nos mentre els petits jugaven, ‘a lluites’ segons el pau. 
Macaca mulatta

En arribar a la Vall, el Pau ha vist com en juntar-se dos rius el riu s’enxampla i hi baixa més aigua. I no ha pogut evitar fer un bany, malgrat la temperatura gelada de l’aigua. Una granota amb els ulls fora de l’aigua semblava que ens observava. Un ramat de vaques i cabretes s’ha apropat a menjar l’herba fresca de la vora del riu, mentre nosaltres menjavem l’arros i l’ou dur que haviem preparat al matí. La resta del trajecte ha prosseguit plàcidament amb la visió de les camperoles que segaven l’herba.


Després de quatres hores de camí i aventura hem arribat a Pilsar, un petit poblat per on passa una carretera on hem pogut agafar un jeep col·lectiu perquè ens dugués a Papparsali. Mentre tornavem cap a ‘casa’ he pensat que tenia molta sort de poder descobrir amb els ulls del Pau aquest País, diferent de tot el que he vist abans.