Delhi, la ciutat accelerada, és l’antítesi de la serenor, de la pau, la
espiritualitat. Només en els temples aconsegueixes fugir del moviment i brogit
constant, un dels quals el temple de Lotus ("Baha´i
House of Worship"), símbol de la pau, la puresa, l'amor
i la immortalitat. Per entrar-hi
t’has de descalçar i recórrer uns 50 metres per sobre del maó incandescent. A
l’entrada del temple, es forma una gran filera de fidels de totes les religions
(el missatge essencial del profeta Bahà'u'llàh és el de la unitat. La fe
Baha’i, pregona que hi ha un sol Déu, que hi ha una sola raça humana, i que
totes les religions del món representen etapes en la revelació de la voluntat
de Déu i el seu propòsit per a la humanitat; http://www.bahai.org/)
i curiosos. A dins, la més absoluta pau, un silenci efímer que anul·la els teus
pensaments. A fora de nou el brogit, l’acceleració. Fa falta tan sòls un
instant per tornar a la realitat que t’envolta.
|
Lotus Temple |
El metro és la
representació màxima de l’acceleració. Cada dos minuts arriba un metro i sempre
està ple. La gent espera la seva arribada amb la primera marxa posada per
accelera quan s’obrin les portes i fer-se un lloc a cop de colze i empentes.
Tu penses un instant si deixar-te dur per la follia i adoptar la mateixa
estratègia o esperar el proper metro. Segur de trobar-te en la mateixa situació
ja que el metro arribarà igual de ple i en tant sols en un minut l’andana s’haurà
omplert de gom a gom, et deixes dur per tal que la marea humana t’arrossegui
dins el vagó. Únicament en el primer vagó, reservat per a les dones, pots
estalviar-t’ho.
|
Esperant el metro a Rajiv Chowk M St. |
1 comentario:
...50 metres per sobre del maó incandescent
Ostres! Ja ho havia sentit a dir, això que la fe purifica, però 50 metres... deu ser més de mig minut caminant sobre brases, no?
No sé si serà el meu navegador, però només he pogut veure la primera foto, la del temple.
Publicar un comentario