Madame

La vaig conèixer a l’anterior Fòrum que vàrem organitzar a Sake. Va arribar quan ja érem tots asseguts. El so dels tacons que repicaven sobre el terra la van delatar. La sala va quedar muda. -Caminar recte, sense complexos-. Es va dirigir cap on jo estava i va  enretirar la cadira i amb elegància va acomodar el seu cul enorme. Jo assegut al seu costat no podia deixar de pensar qui podia ser aquella dona.

Els tres dies del Fòrum han passat i he admirat cada intervenció seva, la capacitat d’oratòria, la capacitat d’ordenar les idees. Quan parla tothom escolta. Primer fa el discurs en swahili i seguidament fa la traducció al francès. En una de les pauses m’he apropat a ella perquè volia aclarir una idea que havia plantejat en una de les seves intervencions. Molt amable i somrient m’ha preguntat:- que est-ce qui précedent l’accès à la terre ou l’aménagement du territoire?- (que va primer, l’accés a terra o la planificació del territori?- I jo convençut li he contestat que en el context de la RD Congo, ha de ser la planificació del territori. Ella primer dubta, però immediatament somriu deixant entreveure que comença a veure cap on vull anar. A la fi del Fòrum li he demanat les seves dades. Ha escrit el seu nom i el càrrec: Résponsable en charge du Programe STAREC. No m’ho podia creure, aquesta dona ocupa un dels càrrecs de més responsabilitat per la estabilització de la regió. 

Dos dies després, mentre surto d’un supermercat “Jesu Ni Jibu” (Jesus és la resposta), sento una veu que pronuncia el meu nom, -bonjour David!- Em giro i allà està, la Madame, sempre elegant, que em somriu i que em pregunta com va tot. Li dono la mà i li dic que la trucaré per una entrevista. Ella em respon que quan vulgui, que encantada.

Avui ha estat el gran dia. Esperava tenir l’oportunitat de tornar a veure-la. L’entrevista ha durat una hora i mitja. Mentre parlava no podia deixar d’observar-la. La seva expressivitat, la seva mirada lúcida, la convicció amb la que s’expressa. Idees clares, un discurs sincer, honest. Una dona amb principis. En acabar la reunió ens saludem, m’acompanya a la porta i ens  acomiadem fins el proper Fòrum, que tindrà lloc d’aquí una setmana. Mentre baixo les escales penso, quina gran dona, la bellesa no sempre va per fora.

 Oh, que grossa i maca 

que està avui "Madame"

sembla una balena sortida del mar

quins cabells més ben tintats que duu "Madame

ella tot compren, m'ensenya una dent

riu, riu i tot ho diu

adaptació lliure de la cançó "Madame" de Lluís Llach