Ha arribat el dia, avui viatjarem riu amunt. Quan arribem al port ens diuen que no han pogut aconseguir una panga i que haurem de viatjar en bateau. La barqueta que tenim al davant i els seients improvisats no donen gaire sensació de seguretat. No obstant pugem al bateau sense fer comentaris i ens acomodem a les cadires de la mateixa manera que t’acomodes a un cinema a l’aire lliure. El riu carrega energia, el motor de 40 cavalls ens impulsa lentament riu amunt de manera que podem gaudir del paisatge. Contínuament ens van passant pangues i bateau, sobrecarregats ja que és l’únic medi per arribar a les comunitats i el cost de combustible és molt car, de manera que optimitzen cada viatge. La llera del riu està totalment deforestada, sobre tot a la part Hondurenya. Intento imaginar com podia haver estat fa no tants anys, quan els miskito vivien lliurement, un poble nòmada caçador, pescador. Fins i tot en temps de l’ocupació anglesa
viernes, 17 de diciembre de 2010
El riu Wangki
Ha arribat el dia, avui viatjarem riu amunt. Quan arribem al port ens diuen que no han pogut aconseguir una panga i que haurem de viatjar en bateau. La barqueta que tenim al davant i els seients improvisats no donen gaire sensació de seguretat. No obstant pugem al bateau sense fer comentaris i ens acomodem a les cadires de la mateixa manera que t’acomodes a un cinema a l’aire lliure. El riu carrega energia, el motor de 40 cavalls ens impulsa lentament riu amunt de manera que podem gaudir del paisatge. Contínuament ens van passant pangues i bateau, sobrecarregats ja que és l’únic medi per arribar a les comunitats i el cost de combustible és molt car, de manera que optimitzen cada viatge. La llera del riu està totalment deforestada, sobre tot a la part Hondurenya. Intento imaginar com podia haver estat fa no tants anys, quan els miskito vivien lliurement, un poble nòmada caçador, pescador. Fins i tot en temps de l’ocupació anglesa
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario