Tres anys enrere varem tenir l’ocasió de viatjar a la Costa Atlàntica de Nicaragua. A la RAAS, Regió Autònoma Atlàntic Sud de Nicaragua. En realitat va ser una ínfima part del territori que ocupa. El trajecte el varem fer per terra de Rama a Kukrahill fins a la Laguna de Perlas en el pájaro azul, una expedició formada per un Holandès, una italiana, dos catalans i dos niques. Va ser el meu primer contacte amb l’altra Nicaragua, la Nicaragua dels pobles indígenes. La costa caribenya de Nicaragua és un vast territori on les poblacions Rama, miskitos, Mayangna, Sumos, reivindiquen la seva identitat com a poble amb una cultura i un idioma propi que prova de sobreviure. Aquesta vegada el que ens ha dut a la RAAN, ha estat precisament intentar capturar aquesta realitat complexa i intentar comprendre com en aquesta zona l’impossible pot esdevenir possible, intentar fer visible l’invisible.
Puerto Cabezas (Bilwi), capital de la RAAN és una ciutat que ha crescut de manera desordenada en tan sols tres anys. Després de l’Huracà Felix, l’arribada d’ajut internacional amb l’establiment de la cooperació internacional i el desplegament de l’estat en un procés de conformació del govern autònom ha reconfigurat la ciutat amb la dispersió com bolets de la seu de ministeris, i d’organismes internacionals i ONgs. Un català casat amb una miskito, instal·lat a Bilwi de fa més de vuit anys ens diu que ell ha vist canviar la ciutat de manera vertiginosa, avui diu, a més s’ha convertit en una ciutat molt perillosa a causa de la droga, abans eren dos els que movien el percal, avui ja està instal·lat en el si de la població i ha passat a ser un problema social que mou molt capital.
No hay comentarios:
Publicar un comentario