No man's land

Bihar, “no man’s land”, aquesta és la impressió que tens quan hi arribes. Després de gairebé dos mesos a les muntanyes del Kumaon, el xoc és notable. L’aeroport de Patna et fa veure desseguida que acabes d’aterrar a l’estat més pobre de la Índia. 

Estem allotjats a IARI Centenary Guest House al Campus del Indian Council of Agricultural Reserach (ICAR), rodejats de camps experimentals d’arròs. Ens trobem a Pusa, una petita ciutat situada al districte de Samastipur, un punt en el mapa, a mig quilòmetre un mercat anònim on no hi trobes res del que busques. Les mirades de la gent incisives, com si des de l’època colonial no haguessin vist cap europeu. Els joves es paren per fotografiar-nos. El Pau no és la única atracció, també ho som nosaltres. 

El Pau fugint del plat de dhal

Cases de les famílies dels trebelladors del Campus

 

 

Cada matí em repeteixen que no és segur allunyar-se de la guest house. Així que la única sortida que ens queda és el camí que voreja el riu Burhi Gandak, des del qual ens passem hores observant ocells, els pescadors i les dones que renten la roba a la riba del riu. 

 

  

Al capvespre, veig les dones, homes i nens que tornen cap al seu poblat. El cel gris ressalta les seves sitluetes i jo, amagat rera les columnes del porxo colonial passo desapercebut, com un caçador furtiu d’imatges a l’espera de la seva presa.