Un país on no hi ha roses

Aquest Sant Jordi el passaré lluny de casa, així que m'he animat a escriure un microrelat a partir d'una frase de l'escriptor Jordi Nopca: 'Quan es va despertar, es va adonar que al seu voltant ja no hi havia ningú. Estava sol a la platja'. 

Concurs-microrelats de l'ARA

Sol, estès a la platja recordava aquelles nits interminables, de converses infinites i abraçades eternes. L’escalfor de la sorra no reemplaçava aquella sensació agradable en sentir la calor que emanava el seu cos nu. Lluny de casa, en un país on no hi ha roses, li venien al cap les últimes hores que van passar junts. Havien passat molts anys, però ho recordava com si fos ahir. Era un dia de Sant Jordi i estaven a la platja. Havien passat un dia meravellós, com sempre. Rambla avall, després de fer tot el Passeig de Gràcia, seguien cercant un llibre que fos especial, un llibre que enamorés a primera vista. El van trobar a l’altura de la rambla dels ocells quan ja fosquejava. Sense ruta decidida, van encaminar-se cap a la platja, i en arribar van seure mirant l’horitzó, agafats de les mans i es van besar eternament.

Transportat per aquells pensaments es va adormir, plàcidament, quan encara era de dia. El fred del desert i la humitat el van desvetllar, estava confós i quan es va despertar, es va adonar que al seu voltant ja no hi havia ningú. Estava sol a la platja.