“Per això defensem la frontera del nord”….

“Per questo difendiamo la frontiera nord”….

En els anys ’80 la serralada de Dipinto-Jalapa era una frondosa massa boscosa, relicte de la retirada dels gels, de pins i roures gegants, de pinyes i aglans desproporcionades. Era la defensa natural de les incursions dels marines nord-americans, de la guàrdia nacional de Somoza i de la contra que, amb el suport de les bases ianquis que estaven en territori Hondureny, cercaven ocupar la vall, graner de Nicaragua… l’herència d’un fratricidi, a la fi del conflicte, ha deixat l’aspre paisatge disseminat de mines antipersones que han continuat explotant en els anys ’90 contra nens i camperols, mutilats i oblidats…
Enfilant la “montana verda” vers la frontera amb Hondures, el paisatge apareix transformat de la imatge que els llibres i la història semblaven dissenyar… avui les vessants estan nues… únicament alguns pins raquítics en els cims….. testimonien el pas del “gorgojo”, un insecte que en el ’99 va devorar el pi després que els incendis, la desforestació i l’huracà Mitch els hagués debilitat.

Pais de contradiccions, les muntanyes del nord deixen l’esguard atonit davant la vida que continua: carros traginats per bous plens de gent, el somriure i la gentilesa orgullosa de les dones i nenes que duen la càrrega per barret, els pagesos amb el seu “machete” i el barret de palla, que imagines a la nit ballant en els passadissos interns oberts a la cort de les cases de taquezal i teules.

Negli anni ’80 la cordigliera Dipilto-Jalapa era una foltissima massa boscosa, retaggio dell’ultimo ritiro dei ghiacci, di pini e rovere giganti, di pigne e ghiande sproporzionate. Era la difesa naturale dalle incursioni dei marines nordamericani, della guardia nazionale di Somoza e della contra che, appoggiata dalle basi in territorio “hondureño”, cercava di occupare la valle, granaio di Nicaragua … l’ereditá di un fratricidio, alla fine del conflitto, ha lasciato l’aspro paesaggio disseminato di mine antipersona che hanno continuato a esplodere negli anni ’90 contro bambini e contadini, mutilati e dimenticati…..
Salendo la “montagna verde” verso il confine con Honduras, il paesaggio ci appare trasformato dall’immagine che i libri e la storia sembrano disegnare…. oggi le pendici appaiono denudate … solo pochi pini rachitici sui cucuzzoli testimoniano il passaggio del “gorgojo”, un insetto che nel ’99 divoró il pino dopo che gli incendi, la deforestazione e l’uragano Mitch li aveva debilitati.

Paese di contraddizioni, le montagne del nord lasciano lo sguardo attonito davanti alla vita che continua: carrette piene di gente trainate da muli, i sorrisi e la gentilezza orgogliosa di donne e bambine con le loro cariche sulla testa, i contadini con il loro “machete” e il loro cappello di paglia, che immagini la notte ballando nei corridoi interni aperti al cortile delle casone di taquezal e tegole….

A la recerca dels orígens perduts Mozonte i Ciudad Antigua son dos exemples de la colònia i de l’artesania rescatats de la sang indígena chorotega i nahua, d’origen mesoamericà quan Nueva Segovia era rica i ocupava la meitat del país, quan la població local era mà d’obra exportada a les mines i plantacions de cafè, quan la lluita era amb els pirates (el més famós el francès Raveneu de Lausson, nom noble i cor dur), els miskitos de la Costa Atlantica i els anglesos.

Alla ricerca delle origini perse...Mozonte e Ciudad Antigua sono due esempi di architettura della colonia e di artigianato riscattato dal sangue indigena chorotega e nahua, di origine messicana, quando Nueva Segovia era ricca e occupava metá del paese, quando le popolazioni locali erano mano d’opera esportata alle miniere e le piantagioni di caffé, quando la lotta era con i pirati (il piú famoso, il francese Raveneu de Lausson, nome nobile e cuore duro), i miskitos della costa atlantica e gli inglesi ....