Blau, groc, vermell...

La RD Congo no és només negre, també és blau, groc, vermell, verd..., cor i ànima,... Un dia al camp, en contacte amb la gent, amb camperols i camperoles i deixes de veure-ho tot negre, pobre, cutre i comences a veure els colors, la joia de la gent, la il·lusió i les ganes de viure,... -tot i que segueix sent negre, pobre i cutre...-´

La conversa que he tingut amb en Moisés, un guarda de l'Hotel Elila a Bukavu on vaig passar les nits de dilluns i dimarts il·lustra molt bé l'esperit de la gent. -Habari masuri! Monsieur David (perquè és increïble, la segona vegada que et veuen i ja recorden el teu nom), quelle est la situation à Goma?- Jo li responc que tranquil·la, que no hi ha hagut més disturbis, i que no sembla que n'hi hagi d'haver en breu, però que no se sap mai...(quan escrivia aquest breu relat semblava que tot estava tranquil, però des dijous, per una provocació del M23 o de les FDRC, a saber, la situació torna a ser tensa....). En Moisés es queda pensatiu i em respon, que ja n'estan tips de guerra, que la gent vol viure en pau. Jo li comento que els canvis han de venir de la gent, que els conflictes en els que ens veiem inmersos venen de decisions de dalt, a nivell polític i que responnen a interessos de pocs, però qui reb sou vosaltres, els camperols, la gent que menys té. Ell em somriu i em pregunta: És això que vas pregonant pel món? jo, me'l miro, somric i li responc, no, però quan tinc l'ocasió ho intento. Em dóna la mà i em diu Jambo, adéu en swahili.
Passat el primer impacte, el shock d'haver d'afrontar-te amb una realitat punyent com la d'aquest país, on tot és hostil, vas entrant poc a poc i t'ho comences a mirar tot amb uns altres ulls, la gent et somriu i tu els tornes el somriure.

Dona i fill en un taller a Mulamba (Walungu, Sud Kivu)

Conreus sobre les cendres del Nyarongo (Goma, Nord Kivu)

En un dels tallers que hem fet a Luhonga, un poblat que es troba a Masisi (Nord Kivu), els camperols que estan confinats en una superfície de terra molt petita, rodejats de grans concessions i propiets privades, ens diuen que la llenya la van a buscar al parc Virunga, que no tenen més opció perquè no poden accedir als boscos (a la poca superfície que queda). De camí cap a Masisi s'observa un trànsit continu de bicicletes, chikudus i camions carregats de carbó que prové del mateix parc.

A l'est de RDC no hi ha un problema de terra, el que hi ha és un limitadíssim accés, perquè la major part està en mans de privats, èlits polítiques, concessionaris, que en moltes ocasions es fan valer de grups armats (els famosos senyors de la guerra), que massacren a les poblacions locals, es queden amb les seves terres i els forcen a buscar refugi en camps o establir-se de manera espontània en llocs que esdevenen nous camps de refugiats. Aquesta és la trista i recurren realitat de l'est d'aquest país. Segons les darreres dades oficials proporcionades per OCHA (Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris de la ONU), al país hi ha 2.7 milions de persones desplaçades, el 60% a l'est del país.

Dones i nens del poblat de Lunhoga (Masisi, Nord Kivu)

Lloc espontani de refugiats a pocs quilòmetres de Goma (Nord Kivu)

Una població que porta més de vint anys en aquest situació, que s'ha acostumat a viure en un escenari de completa incertesa, de moviment continu, dels seus poblats, als camps de refugiats i quan les condicions millores intenten retornar als seus poblats i començar de nou, de zero, sempre hi quan la terra on es trobava la seva casa no se l'hagi apropiat algun poderós, que fa valer la llei escrita per demostrar que és propietat seva.

Durant el viatge vas passant carros blindats de la MONUSCO, jeeps de militars i de tant en tant et creues amb un check point, on en ocasions els militars et miren amb cara de perdona vides, no poden dir ni fer res perquè viatges en un cotxe blanc, un cotxe oficial, i representa que "som amics", en altres ocasions ni et miren perquè estan massa ocupats....

No se si tindré ocasió de veure molt més d'aquest país... ha estat un petit tast, molt petit. Del que si que estic segur és que el que he escrit al principi és veritat. Aquest país no és només negre i pobre, també és blau, groc, vermell, verd...